Antoni Biada: Creien que dintre de la locomotora hi havia cavalls (La Vanguardia)

Festejos a Mataró

«¡Dinar a Barcelona i sopar a Mataró!», es meravellava la gent a la inauguració d’aquella línia fèrria, el 28 d’octubre de 1848, la primera d’Espanya. Avui el tren ressorgeix a Espanya com a mitjà de transport sostenible i còmode. Per això Antoni Biada exalça la figura del seu avantpassat Miquel Biada – creador d’aquella ferrovia- des del Cercle Històric Miquel Biada (www.biada.com), que col·labora amb l’Ajuntament de Mataró en els festejos del 161º aniversari del ferrocarril Barcelona-Mataró (avui, a la plaça Santa Anna de Mataró hi haurà una locomotora de vapor i una maqueta de modelisme ferroviari). I Biada aplica a internet (www. einnova. com) l’innovador exemple del seu ancestre.

 

vamela_lavanguardia

Antoni Biada, descendent de l’impulsor del primer ferrocarril a Espanya

«Creien que dintre de la locomotora hi havia cavalls»

VÍCTOR-M. AMELA  – 24/10/2009

Tinc 37 anys. Sóc de Barcelona. Sóc innovador, assessor en màrqueting ´low cost´.  ¿Política? Crec en les persones. Presideixo el Cercle Històric Miquel Biada. Celebrem 161 anys del tren Barcelona-Mataró

¿Qui va ser Miquel Biada?
 L’home que va portar el ferrocarril a Espanya, el 28 d’octubre de 1848, ara fa 161 anys.

Barcelona-Mataró, ¿no?
Si. Construir aquell tram de ferrocarril va cremar-li la fortuna, la salud i la vida, ¡però ho va aconseguir!

¿Quina relació guarda vostè amb ell?
Era el besavi del meu avi, sóc el seu descendent directe en línia masculina.

¿Què diria Miquel Biada si veiés els nostres trens actuals?
Quedaria astorat de que el recorregut en tren Barcelona-Mataró sigui avui més lent que quan es va inaugurar el 1848.

¿De veritat?
Anar de Mataró a Barcelona eren cinc hores de carro amb una hora de descans pels cavalls, per camins dolents i amb risc de bandidatge. ¡El tren va reduir el trajecte a mitja hora! Un èxit. Avui, amb parades, el tren triga 50 minuts. I, clar, molts prefereixen el seu automòbil. ¡Falta una bona planificació a la xarxa de rodalies de Renfe!

¿Com se li va ocórrer a Biada allò del tren?
Va veure el primer tren fundar a Cuba, i va creuar una aposta davant d’un periodista català: «Uniré Mataró i Barcelona por tren». Biada era de Mataró, i havia emigrat a Sud-amèrica per prosperar. Va tornar a Catalunya ric, però en lloc d’edificar-se una mansió d’indià, es va bolcar en aquest projecte del tren.

¿I li va costar la fortuna i la vida, diu?
Anys de lluites: el govern espanyol li va donar l’esquena, i amb capital anglès i el de dotze heroics socis barcelonins (després de que la mateixa quantitat dimitissin), va tirar endavant l’empresa al vell mig d’una crisi duríssima.

¿Com la crisi actual?
Similar: bancs feien fallida a Londres, les bordes s’enfonsaven, l’atur s’estenia, ningú pagava, hi havia revolució a París, Marx redactava el manifest comunista…

Pitjor que avui, dons.
Els anglesos anaven a retirar els seus diners, i Biada les va convèncer de que aguantessin, i el seu coratge i entusiasme va animar també als seus socis catalans a pagar i resistir: així van travessar la crisi i, contra pronòstic, el tren es va acabar. ¡Van tenir moltíssim mèrit!

¿Quin va ser el pressupost del projecte?
Vint milions de reals de velló. Quan es va inaugurar el tren tot foren abalances, però fins llavors molt pocs hi havien cregut.

¿Tanta desconfiança hi havia?
Espanya estava molt endarrerida. Molts sospitaven que dintre de la locomotora hi havia cavalls. D’altres denunciavan que les vies es greixaven amb greix de nens assassinats…

¡No!
I altres temien que el ferrocarril provoqués incendis a les collites, i d’altres sostenien que el sotragueig del tren desfermaria malalties nervioses en els passatgers…

Pobre Biada…
De nit, durant les obres a les vies, ¡es passejava armat, per foragitar els sabotejadors! Tota aquesta lluita i desvetllaments van anar minant la seva salut, va contraure una pulmonia…

Però al final va tenir la seva recompensa.
Va arribar tard: Miquel Biada va morir pocs mesos abans de la inauguració del seu tren…

Oh.
Però el seu exemple va condir i a partir d’aquell moment va arrendar el ferrocarril a Espanya. La cort reial va impulsar un tren que unia Madrid amb el palau d’Aranjuez… A Catalunya, sense ajuts públics: ¿sap què responia el govern espanyol a la burgesia barcelonesa que sol·licitava fons per a un tren que transportés les seves mercaderies fins a Madrid?

¿Què?
Que se les emportessin per mar fins a València, i que allà les pugessin al tren de Madrid. Aquí es va fer tot amb capital privat català.

El tren Mataró-Barcelona ¿va triomfar?
Ha estat sempre el tram ferroviari més rentable d’Espanya, fins fa poc, i avui és el segon. I va obrir les ments i les expectatives i va impulsar l’economia catalana: abans, els productes no podien arribar a temps al mercat de Barcelona, així que aquell tren va estimular la producció i el comerç.

¿Quin ensenyament podem extreure avui de l’exemple de Biada?
Davant la crisi, ¡treball! D’aquesta crisi no ens traurà cap govern, sinó el coratge, l’afany i el treball de petits emprenedors, les microempreses.

¿Segueix el model del seu avantpassat?

Jo estic convençut de que internet és el ferrocarril pel que circularà tot: és el tren del futur, una infraestructura tan imprescindible ara com la via fèrria ho era fa 161 anys. Ell es va arruïnar a Veneçuela però va perseverar i va remuntar; i jo, quan hi va la crisi puntocom, vaig aguantar i perseverar.

¿En què?
Assessorant tot tipus d’empreses en la pràctica d’un màrqueting de baix cost. La xarxa permet un màrqueting mot barat i eficaç: ajudo a crear i promocionar pàgines web que ascendeixen als primers llocs de visibilitat i consulta, i això multiplica en aquestes empreses els seus contactes i comandes.

¿Funciona, doncs?
Veig, sobretot, que les micropymes estan sent és àgils que empreses majors. Durant la crisi .com, les que no van defallir ¡van prosperar molt! I ara succeirà el mateix: s’ha de confiar sense defallir.

¿Quina memòria guarda la seva família de la figura de Miquel Biada?
La d’un home romàntic i emprenedor que no es va acoquinar. Mereixeria un major reconeixement públic: va creure en la innovació, i avui necessitem la mateixa passió.

Contra LA VANGUARDIA
La Contra de Victor Amela amb Antoni Biada en format PDF

Més aparicions en premsa:

Negocis en Internet per sortejar la crisi, economia Expansión

Negocis a Internet per sortejar la crisi

Negocis a Internet per sortejar la crisi

Innovació pròpia, economia diari AVUI

Innovació Pròpia

Innovació Pròpia